{"id":4789,"date":"2022-08-08T09:31:12","date_gmt":"2022-08-08T07:31:12","guid":{"rendered":"https:\/\/senetrural.com\/?page_id=4789"},"modified":"2022-08-08T13:27:02","modified_gmt":"2022-08-08T11:27:02","slug":"qui-som","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/qui-som\/","title":{"rendered":"qui-som"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Qui som?<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La hist\u00f2ria d\u2019aquest petit poble no surt als llibres d\u2019hist\u00f2ria ni a les wikip\u00e8dies, per\u00f2 resta en la mem\u00f2ria d\u2019aquells qui l\u2019han habitat i cuidat durant tants anys.<\/span><\/p>

El meu avi m\u2019explica que va n\u00e9ixer l\u2019any 1930 a casa, a l’habitaci\u00f3 que m\u00e9s endavant dormiria durant tants anys. Ca de G\u00fc\u00ed, aquest \u00e9s el nom que rebia (i encara rep) casa seva, el lloc on es remunta tota la hist\u00f2ria de Senet Rural.<\/span><\/p>

Em diu que quan era petit anava a l’escola just davant de casa. L\u2019actual local, que funciona com espai social i m\u00e8dic, abans era una petita aula on una quinzena de nens i nenes d\u2019edats diverses compartien classe, mestra i coneixements. Aleshores la infantesa\u00a0 era molt breu i la vida adulta s\u2019iniciava ben d’hora. Els 14 anys indicaven l\u2019edat de treballar.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

M’explica que els senetins i les senetines eren agricultors i ramaders, per\u00f2 principalment, eren fusters. Es dedicaven a talar arbres per fer-ne taules i anar-les a vendre els divendres al mercat de Pont de Suert. Amb el que guanyaven aprofitaven per fer la compra de queviures all\u00e0 mateix perqu\u00e8 a Senet no hi havia cap establiment on proveir-se, tot i que tot sovint anaven al mol\u00ed que es trobava a poc d\u2019un quil\u00f2metre del poble i all\u00e0 cada casa feia el seu pa, \u00ab<\/span>i quin pa m\u00e9s bo feia la mare!<\/span><\/i>\u00bb recorda l’avi orgullosament.<\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

La resta dels dies els dedicaven a la cura i pastura del bestiar, excepte alguns d’especials; no nom\u00e9s vivien per treballar, de tant en tant tamb\u00e9 els agradava molt celebrar! Els diumenges, com era d’esperar, anaven a missa sens falta, era el punt de trobada amb tot el poble. Tamb\u00e9 celebraven el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, on cada casa llu\u00efa el seu bestiar en un mateix prat. Per Pasqua el jovent del poble es dedicava a cantar pel carrer principal a canvi d’ous i botifarra que els donava la gent del poble com a mostra d\u2019agra\u00efment. La celebraci\u00f3 m\u00e9s important, per\u00f2, era la del dia 24 juny, Sant Joan, la festa major del poble en la que despr\u00e9s de la baixada de les falles tothom ballava a la pla\u00e7a del poble, La Serradora. Aquell mateix dia anomenaven el majordom de l’any vinent, que seria l\u2019encarregat d\u2019iniciar el ball. L\u2019\u00faltima festa important de l’any era la del 16 d’agost, que celebraven el dia de Sant Roc i ballaven un pasdoble mentre sonava l’acordi\u00f3. \u00ab<\/span>Ens agradava molt ballar, ho f\u00e8iem tant com pod\u00edem<\/span><\/i>\u00ab, afirma l’avi.<\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

En un d’aquests balls va con\u00e8ixer l’\u00e0via, una noia jove amb set germans que amb pocs anys ja havia viscut de prop la mis\u00e8ria de la postguerra. Ella havia nascut a Nerill, un petit poble ribagor\u00e7\u00e0, per\u00f2 ben aviat va instal\u00b7lar-se a Senet per viure amb l\u2019avi.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t


<\/p>

Casa G\u00fc\u00ed era gran, tenia tres pisos i moltes habitacions; ja tenia tradici\u00f3 de ser el dormitori de molts obrers gallecs i andalusos que en aquells temps constru\u00efen el barranc del poble i habitaven temporalment al Pirineu. L\u2019\u00e0via, doncs, va agafar-ne el relleu i s\u2019encarregava de la casa de pag\u00e8s mentre l\u2019avi s\u2019ocupava del bestiar i treballava a l'Enher. Aquesta era una central hidroel\u00e8ctrica d'ENDESA que comen\u00e7\u00e0 a funcionar l\u2019any 50 i va donar feina a molts senetins i senetines.\n\nCa de G\u00fc\u00ed no era l\u2019\u00fanica casa de pag\u00e8s del poble, n\u2019hi havia dues m\u00e9s: Casa Llu\u00eds i Casa Moss\u00e8n Joan. Totes tres cases van allotjar durant vint-i-dos anys els obrers que es dedicaven a la construcci\u00f3 de l\u2019antic t\u00fanel de Viella. La situaci\u00f3 va propiciar el servei de cantina per atendre aquells treballadors i aix\u00ed va ser com Ca de G\u00fc\u00ed va esdevenir el bar del poble. M\u2019explica l\u2019\u00e0via que al migdia, quan arribaven els obrers, els tenia preparat \"un potatge de cigrons amb cansalada i tot all\u00f2 que tenia a la nevera\".\n\nM\u00e9s endavant, quan ja gaudien d\u2019una estabilitat econ\u00f2mica, l\u2019avi i l\u2019\u00e0via van tenir la mare, filla \u00fanica i criada al poble fins als divuit anys.\nAmb l\u2019\u00e8xode rural, el turisme de muntanya era cada vegada m\u00e9s present per a la gent que vivia a la ciutat i volia un canvi d\u2019aires i amb els anys, l\u2019\u00e0via ja tenia els seus clients fixos i de confian\u00e7a.\nA finals dels anys 80 van vendre el bestiar que els quedava i van enderrocar el corral de les vaques i part del paller que l\u2019avi feia anys que havia constru\u00eft i en aquell espai van edificar-hi uns apartaments, just al costat de la casa, per tal de poder allotjar-hi m\u00e9s persones. El corral va esdevenir el garatge i part del paller es convert\u00ed en sis apartaments; l\u2019altra part del paller va romandre intacta, l\u2019ocupaven unes poques gallines i totes les eines del iaio.\n.<\/span><\/span><\/p>\n<\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aquests apartaments, per\u00f2, van estar en funcionament uns pocs anys, ja que amb l\u2019edat, tots dos suportaven pitjor les condicions meteorol\u00f2giques del poble i aix\u00ed va ser que van decidir tancar-los i deixar tamb\u00e9 la casa de pag\u00e8s per baixar a jubilar-se a la ciutat, Lleida, on vivia la seva filla, la meva mare.\n\nDiuen que la infantesa, de vegades, \u00e9s m\u00e9s llarga que la vida. En el meu cas, l\u2019estiu sempre era m\u00e9s llarg que la resta de curs. El passava a Senet, amb la mare, el pare, la germana, l\u2019\u00e0via i l\u2019avi. La llibertat que aquell poble m'oferia (sense tenir res i alhora tenint-ho tot) era immensa, cada dia tenia moltes possibilitats. Recordo encara quan l\u2019\u00e0via hi treballava i jo era ben petita, la casa estava sempre concorreguda de gent, amunt i avall. Saludaven i preguntaven per ella, la senyora Maria, li deien. Eren gaireb\u00e9 m\u00e9s llargues les xerrades que hi feien que la seva estada.\n\nEl poble es va anar convertint, amb el temps, en una bafarada d'aire fresc per a la fam\u00edlia i la casa, en un temple que l\u2019avi i l\u2019\u00e0via, amb molt d'esfor\u00e7, havien constru\u00eft.\n\nEl 2019 ens vam haver d'acomiadar de la part restant del paller on l\u2019avi guardava les eines i tants records, la vam haver d\u2019abatre, ja que no complia amb la normativa vigent d\u2019aleshores. Aix\u00ed va ser que en enderrocar-lo, el pare i jo, vam veure que era una bona oportunitat per rehabilitar l\u2019era exterior de la casa i els sis apartaments que estaven pr\u00e0cticament intactes des que l\u2019\u00e0via els havia fet construir, per aix\u00ed donar vida a all\u00f2 que un dia els nostres avis havien creat i havien imaginat.\n\nGr\u00e0cies al treball de moltes persones (arquitectes, obrers, gestors, dissenyadors...) aquest 2022 iniciem aquest projecte engrescador: uns apartaments rurals destinats a tots aquells qui vulguin gaudir dels Pirineus i con\u00e8ixer el poble de Senet. Ho fem amb molta il\u00b7lusi\u00f3 i estima, per aix\u00f2 hem volgut compartir el que significa per a nosaltres.\n\nActualment, l\u2019avi t\u00e9 noranta-un anys i l\u2019\u00e0via en t\u00e9 vuitanta-un i segueixen vivint a Lleida amb for\u00e7a salut. Aquest any han volgut pujar al poble a veure com part de Ca de G\u00fc\u00ed passa a ser Senet Rural.\n\nAndrea, maig de 2022\n\n<\/p>\n\n<\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els Nostres Apartaments<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui som? La hist\u00f2ria d\u2019aquest petit poble no surt als llibres d\u2019hist\u00f2ria ni a les wikip\u00e8dies, per\u00f2 resta en la mem\u00f2ria d\u2019aquells qui l\u2019han habitat i cuidat durant tants anys. El meu avi m\u2019explica que va n\u00e9ixer l\u2019any 1930 a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4789","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4789","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4789"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4881,"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4789\/revisions\/4881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/senetrural.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}