Qui som?
La història d’aquest petit poble no surt als llibres d’història ni a les wikipèdies, però resta en la memòria d’aquells qui l’han habitat i cuidat durant tants anys.
El meu avi m’explica que va néixer l’any 1930 a casa, a l'habitació que més endavant dormiria durant tants anys. Ca de Güí, aquest és el nom que rebia (i encara rep) casa seva, el lloc on es remunta tota la història de Senet Rural.
Em diu que quan era petit anava a l'escola just davant de casa. L’actual local, que funciona com espai social i mèdic, abans era una petita aula on una quinzena de nens i nenes d’edats diverses compartien classe, mestra i coneixements. Aleshores la infantesa era molt breu i la vida adulta s’iniciava ben d'hora. Els 14 anys indicaven l’edat de treballar.
M'explica que els senetins i les senetines eren agricultors i ramaders, però principalment eren fusters. Es dedicaven a talar arbres per fer taules i vendre-les divendres al mercat de Pont de Suert. Amb qui guanyaven aprofitaven per fer la compra de queviures allà mateix perquè a Senet no hi havia cap establiment on proveir-se, encara que sovint anaven al molí que es trobava en poc d'un quilòmetre del poble i allà cada casa feia el seu pa, “i què pa més bo feia la mare!" recorda l'avi orgullosament. La resta dels dies els dedicaven a la cura i pastura del bestiar, excepte alguns especials; no només vivien per treballar, de tant en tant també els agradava molt de celebrar! Els diumenges, com es podia esperar, anaven a missa sense falta, era el punt de trobada amb tot el poble. També celebraven la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, on cada casa lluïa el bestiar en un mateix prat. A Pasqua la joventut del poble es dedicava a cantar pel carrer principal a canvi d'ous i botifarra que els donava la gent del poble com a mostra d'agraïment. La celebració més important, però, era la del dia 24 juny, Sant Joan, la festa major del poble on després de la baixada de les falles tothom ballava a la plaça del poble, La Serradora. Aquell mateix dia nomenaven el majordom del següent any, que seria l'encarregat d'iniciar el ball. L?última festa rellevant de l?any era la del 16 d?agost, que celebraven el dia de Sant Roc i ballaven un pas doble mentre sonava l?acordió. "Ens agradava molt ballar, ho fèiem tant com podíem", afirma l'avi.
En un d'aquests balls va conèixer l'àvia, una noia jove amb set germans que amb pocs anys ja havia viscut de prop la misèria de la postguerra. Ella havia nascut a Nerill, un petit poble ribagorçà, però ben aviat va instal·lar-se a Senet per viure amb l’avi.
Ca de Güí era grande, tenía tres pisos y muchas habitaciones; tenía tradición de ser el dormitorio de muchos obreros gallegos y andaluces que en aquellos tiempos construían centrals hidroelèctriques. La abuela, pues, cogió el relevo y se encargaba de la casa y los huéspedes mientras el abuelo se ocupaba del ganado y trabajaba en la Enher, una central hidroeléctrica de ENDESA que empezó a funcionar en los años 50 y dió trabajo a muchos senetinos y senetinas.
Casa Güí era gran, tenia tres pisos i moltes habitacions; ja tenia tradició de ser el dormitori de molts obrers gallecs i andalusos que en aquells temps construïen el barranc del poble i habitaven temporalment al Pirineu. L’àvia, doncs, va agafar-ne el relleu i s’encarregava de la casa de pagès mentre l’avi s’ocupava del bestiar i treballava a l'Enher. Aquesta era una central hidroelèctrica d'ENDESA que començà a funcionar l’any 50 i va donar feina a molts senetins i senetines.
Diuen que la infantesa, de vegades, és més llarga que la vida. En el meu cas, l'estiu era sempre més llarg que la resta de curs. Ho passava a Senet, amb la meva mare, el meu pare, la meva germana, la iaia i el iaio. La llibertat que aquell poble m'oferia (sense tenir res i alhora tenint-ho tot) era immensa, cada dia tenia moltes possibilitats. Recordo encara quan la padrina treballava i jo era molt petita, la casa estava sempre plena de gent, amunt i avall. Saludaven i preguntaven per ella, la senyora Maria, li deien. Eren gairebé més llargues les xerrades que feien amb ella que la seva estada. Alguns d'aquests sis apartaments van estar en funcionament uns quants anys, però amb l'edat, tots dos suportaven pitjor les condicions meteorològiques del poble i així va ser que van decidir tancar-los i deixar també la masia que habitaven per anar a jubilar-se a la ciutat, Lleida , on vivia la seva filla, la meva mare. El poble es va anar convertint, amb el temps, en un respir d'aire fresc per a la família i la casa, en un temple que l'avi i l'àvia, amb molt d'esforç i d'amor, havien construït. El 2019 ens vam haver d'acomiadar de la resta del paller on l'avi guardava les eines i tants records, la vam haver d'abatre. Així va ser que en enderrocar-lo, el meu pare i jo, vam veure que era una bona oportunitat per rehabilitar el jardí exterior de la casa i els sis apartaments que estaven pràcticament intactes des que l'àvia els havia fet construir, per així donar vida a allò que un dia els nostres avis havien creat i havien imaginat. Gràcies a la feina de moltes persones (arquitectes, obrers, gestors, dissenyadors...) aquest 2022 iniciem aquest projecte familiar: uns apartaments rurals destinats a tots aquells que vulguin gaudir dels Pirineus i conèixer el poble de Senet. Ho fem amb molta il·lusió i estima, per això hem volgut compartir allò que significa per a nosaltres. Actualment, l'avi té noranta-dos anys i l'àvia en té vuitanta-u i segueixen vivint a Lleida amb prou salut. Aquest any han volgut pujar al poble a veure com part de Ca de Güí passa a ser Senet Rural. Andrea, maig 2022
Els nostres apartaments
