Who are we?

The history of this small village does not appear in history books or wikipedies, but it remains in the memory of those who have lived and cared for it for so many years.

My father tells me that he was born in 1930 at home, in the room where he would later sleep for so many years. Ca de Güí, this is the name that was (and still is) his house, the place where the whole history of Senet Rural is told.

He tells me that when he was a child he used to go to school just in front of his house. The current premises, which functions as a social and medical space, used to be a small classroom where about fifteen boys and girls of different ages shared class, teacher and knowledge. At that time, infancy was very short and adult life began very early. The age of 14 was the age to work.

He explains that the senetins and senetines were farmers and ranchers, but mainly they were woodcutters. They used to cut down trees in order to make taules and sell them on Sundays at the market in Pont de Suert. With the money they earned, they used to buy their own eggs there, because in Senet there was no shop to buy them, although they often went to the mill, which was just a kilometre from the village, where each house made its own bread, "...".i quin pa més bo mare feia!" recalls the avi proudly.

The rest of the days were dedicated to the care and grazing of the animals, except for a few special ones; they not only lived to work, but they also liked to celebrate from time to time! On Sundays, as was to be expected, they went to mass without fail, it was the meeting point with the whole village. They also celebrated the 17th of January, the feast of Sant Antoni, where each house used to raise its own beast in the same meadow. At Easter, the young people of the village would sing along the main street in exchange for the ears and botifarra (a kind of sausage) given to them by the people of the village as a token of their gratitude. The most important celebration, however, was on 24 June, Sant Joan, the town's main festival, when, after the falles, everyone went to the town square, La Serradora. On the same day they called the next year's majordom, who would be in charge of starting the ball. The last important festival of the year was the 16th of August, which they celebrated the day of Sant Roc and they would play a ball while the chord was being played. "Ens agradava molt ballar, ho fèiem tant com com com podíem", says the bird.

In one of these balls he met his grandmother, a young girl with seven brothers and sisters who, at just a few years old, had already experienced the misery of the post-war period first hand. She had been born in Nerill, a small village in the Ribagorçà region, but she soon moved to Senet to live with her father.

Casa Güí era gran, tenia tres pisos i moltes habitacions; ja tenia tradició de ser el dormitori de molts obrers gallecs i andalusos que en aquells temps construïen el barranc del poble i habitaven temporalment al Pirineu. L’àvia, doncs, va agafar-ne el relleu i s’encarregava de la casa de pagès mentre l’avi s’ocupava del bestiar i treballava a l’Enher. Aquesta era una central hidroelèctrica d’ENDESA que començà a funcionar l’any 50 i va donar feina a molts senetins i senetines.
Ca de Güí no era l’única casa de pagès del poble, n’hi havia dues més: Casa Lluís i Casa Mossèn Joan. Totes tres cases van allotjar durant vint-i-dos anys els obrers que es dedicaven a la construcció de l’antic túnel de Viella. La situació va propiciar el servei de cantina per atendre aquells treballadors i així va ser com Ca de Güí va esdevenir el bar del poble. M’explica l’àvia que al migdia, quan arribaven els obrers, els tenia preparat «un potatge de cigrons amb cansalada i tot allò que tenia a la nevera».
Més endavant, quan ja gaudien d’una estabilitat econòmica, l’avi i l’àvia van tenir la mare, filla única i criada al poble fins als divuit anys.
Amb l’èxode rural, el turisme de muntanya era cada vegada més present per a la gent que vivia a la ciutat i volia un canvi d’aires i amb els anys, l’àvia ja tenia els seus clients fixos i de confiança.
A finals dels anys 80 van vendre el bestiar que els quedava i van enderrocar el corral de les vaques i part del paller que l’avi feia anys que havia construït i en aquell espai van edificar-hi uns apartaments, just al costat de la casa, per tal de poder allotjar-hi més persones. El corral va esdevenir el garatge i part del paller es convertí en sis apartaments; l’altra part del paller va romandre intacta, l’ocupaven unes poques gallines i totes les eines del iaio.
.

Aquests apartaments, però, van estar en funcionament uns pocs anys, ja que amb l’edat, tots dos suportaven pitjor les condicions meteorològiques del poble i així va ser que van decidir tancar-los i deixar també la casa de pagès per baixar a jubilar-se a la ciutat, Lleida, on vivia la seva filla, la meva mare.
Diuen que la infantesa, de vegades, és més llarga que la vida. En el meu cas, l’estiu sempre era més llarg que la resta de curs. El passava a Senet, amb la mare, el pare, la germana, l’àvia i l’avi. La llibertat que aquell poble m’oferia (sense tenir res i alhora tenint-ho tot) era immensa, cada dia tenia moltes possibilitats. Recordo encara quan l’àvia hi treballava i jo era ben petita, la casa estava sempre concorreguda de gent, amunt i avall. Saludaven i preguntaven per ella, la senyora Maria, li deien. Eren gairebé més llargues les xerrades que hi feien que la seva estada.
El poble es va anar convertint, amb el temps, en una bafarada d’aire fresc per a la família i la casa, en un temple que l’avi i l’àvia, amb molt d’esforç, havien construït.
El 2019 ens vam haver d’acomiadar de la part restant del paller on l’avi guardava les eines i tants records, la vam haver d’abatre, ja que no complia amb la normativa vigent d’aleshores. Així va ser que en enderrocar-lo, el pare i jo, vam veure que era una bona oportunitat per rehabilitar l’era exterior de la casa i els sis apartaments que estaven pràcticament intactes des que l’àvia els havia fet construir, per així donar vida a allò que un dia els nostres avis havien creat i havien imaginat.
Gràcies al treball de moltes persones (arquitectes, obrers, gestors, dissenyadors…) aquest 2022 iniciem aquest projecte engrescador: uns apartaments rurals destinats a tots aquells qui vulguin gaudir dels Pirineus i conèixer el poble de Senet. Ho fem amb molta il·lusió i estima, per això hem volgut compartir el que significa per a nosaltres.
Actualment, l’avi té noranta-un anys i l’àvia en té vuitanta-un i segueixen vivint a Lleida amb força salut. Aquest any han volgut pujar al poble a veure com part de Ca de Güí passa a ser Senet Rural.
Andrea, maig de 2022